Carregant!



OSTEOPATIA

https://noumarosteopatia.com/wp-content/uploads/2015/11/osteopatia.jpg



Què és?

L’osteopatia és una disciplina terapèutica basada en el coneixement de l’anatomia i la fisiologia del cos humà, en la que s’estudia a l’individu i la seva patologia amb un enfocament holístic. És a dir, amb un enfocament global relacionant totes les estructures i sistemes del cos entre sí. És per això que és imprescindible realitzar una bona història clínica a partir de la qual poder crear una hipòtesis i un protocol de tractament que serà personalitzat per a cada pacient.

Què pot tractar?

  • Lesions músculo-esquelètiques
  • Cervicàlgies, dorsàlgies, lumbàlgies, lumbo-ciàtiques…
  • Tendinitis, contractures…
  • Processos degeneratius com l’artrosi
  • Cefalees i migranyes
  • Trastorns digestius, acidesa, estrenyiment, gasos…
  • Lesions esportives: luxacions, esquinços, ruptures fibril·lars, cicatrius, distensions musculars…


Quines tècniques ofereix la Osteopatia?

Estructural

Dirigit especialment a les estructures òssies, musculars i articulars.
Apliquem diverses tècniques manuals, mobilitzacions o manipulacions articulars.

Visceral

A través de l’osteopatia visceral podem veure la relació entre qualsevol lesió estructural i com afecta aquesta al sistema visceral i viceversa.
És indispensable per al seu bon funcionament una bona mobilitat entre elles.

Craneosacral

Basada en la intel·ligència natural del cos per retrobar l’equilibri, en la lliure circulació del líquid cefaloraquidi i en el lliure moviment de les articulacions del crani i del sacre.

Quins són els seus principis?

1. L’estructura governa la funció (i viceversa)
Si entenem el cos humà com a una màquina on totes les peces que el componen estan al seu lloc, són mòbils entre elles, ben lubricades, ben alimentades, podent eliminar les seves toxines… el conjunt funciona perfectament.
Però si en una de les parts del cos pertorba la seva estructura, la funció no es pot dur a terme adequadament.

2. Llei de l’arteria

Un mal funcionament del sistema que transporta la sang comporta una disminució de la capacitat de defensa i determina una alteració funcional dels teixits.

3. Principi de l’autocuració i autoregulació

Capacitat que té l’organisme de poder equilibrar les seves constants: tensió arterial, regulació tèrmica, secreció hormonal, defensa… i de poder autoreparar-se.

noumar-logo-blanc-hortizontal-espai-vital

Copyright by BoldThemes 2016. All rights reserved.